Translate

La paradoxa de l’escalfament global (2012)

La paradoxa de l’escalfament global:
cap a una nova glaciació ?

A aquestes alçades gairebé ningú dubte que estem immersos en un període d’escalfament global. Aquest passat estiu, com cada any des que existeixen registres, la capa de gel de l’àrtic s’ha fos parcialment, fet normal en aquelles latituds al tenir un dia que dura 6 mesos. El que surt de la normalitat és que aquest estiu del 2012 l’aprimament de la capa de gel àrtica hagi batut tots els rècords.
Amb aquesta dada a les mans, cada vegada més persones ho veuen com una prova evident de l’escalfament global. El que no està tant clar quina és la incidència de l’activitat humana en aquest escalfament, però el que és cert és que en té. El que sabem és que hi ha fenòmens naturals com poden ser les erupcions volcàniques i fins i tot les fases d’activitat solar que poden tenir molt més protagonisme en aquest canvi climàtic .

Els paleoclimatòlegs estudien els canvis que ha anat patint el clima de la terra i el què els ha pogut provocar per tal de poder fer hipòtesis que ens permeti conèixer quin abast i conseqüència pot tenir actualment.
Amb tot el rigor científic i la cautela que cal tenir en aquestes prediccions, alguns estudiosos del clima (cada cop més) apunten cap a la possibilitat que aquestes observacions i acumulació de dades que revelen un augment progressiu de la temperatura del nostre planeta, paradoxalment ens porti a un important refredament ràpid de la Terra, un nou període glacial.
I no hauria de ser per una erupció d’un dels anomenats súpervolcans, és una altra la possibilitat que contempla. Aquesta és la interrupció de la circulació termohalina de la corrent del Golf.
Aquesta important corrent marina que es forma al golf de Mèxic i que és la responsable que el clima d’Europa sigui temperat (molt més benigne si es comparem amb zones de la mateixa latitud a l’altra banda de l’atlàntic), un cop es refreda, es submergeix a aigües profundes per tornar al golf, on novament s’escalfa i torna a iniciar el seu llarg viatge. Aquesta “bomba” s’anomena circulació termohalina.
Si l’oceà àrtic s’escalfa i es fon més gel marí l’entrada d’aigüa freda provocarà que l’aigua de latituds altes sigui menys densa i per tant aquesta no es podrà enfonsar per seguir el seu viatge. Això pot detenir la corretja transportadora oceànica i canviar radicalment el clima a Europa i a Amèrica del nord. El sever refredament començaria a la zona d’Islàndia i s’aniría estenent per l’atlàntic nord, convertint gran part d’Europa en una zona glacial.
Aquests esdeveniments sembla que són clars e inevitables, el difícil és saber quina intensitat tindran els seus efectes i amb quina velocitat succeirà. Aquí sí que hi ha moltes teories diferents, des dels qui defensen que el propi escalfament amortirà i alentirà aquest procés i que per tant fins d’aquí un parell de segles no es notaran els seus afectes, fins als qui creuen que en qualsevol moment es pot produir l’aturada de la corrent termohalina i que en un parell d’anys ja podríem patir-ne les primeres conseqüències que obririen la porta cap a una nova glaciació.






EL CLIMOGRAMA DE GAUSSEN

El climograma de Gaussen és un gràfic elaborat amb dades sobre precipitacions i temperatures que posseeix tres eixos (mesos de l'any, temperatures en º C i precipitacions en mm) i una corba de temperatures.
Però com llegim un climograma?
 Pel que fa a les temperatures veiem la temperatura mitjana anual, amplitud tèrmica, màximes i mínimes per estacions i mesos.
Respecte a les precipitacions, màximes i mínimes per estacions i mesos, si hi ha mesos amb aridesa estival (un mes és àrid quan les precipitacions en mm són iguals o inferiors que el doble de la temperatura mitjana d'aquest mes), concretament pel que fa a aquest 2012 veiem que els mesos de juny i juliol han estat amb dèficit hídric molt marcat, sobretot el juliol.
Amb aquestes dades podem dir el tipus de clima al qual pertany la zona observada i les seves característiques. Amb això i agafant les dades mitjanes de la nostra comarca podem conclore que tenim aquest clima:

El clima d’Osona és Mediterrani Continental Humit, tot i que a la zones del Prepirineu, Montseny, Guilleries i Collsacabra la precipitació és abundant o molt abundant i la temperatura és més baixa. La precipitació cau de manera regular durant tot l’any, essent l’hivern l’estació més seca. Pel que fa a la temperatura, l’estiu és calorós a la Plana de Vic i més fresc a la resta. L’hivern és fred a tota la comarca, amb inversió tèrmica i boires que afecten sovint la plana. L’amplitud tèrmica és alta al centre i oest de la comarca.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada