Translate

Any Pluviomètric - Gota freda (publicat el 2011)

L’ANY PLUVIOMÈTRIC

Per fer el balanç de les reserves hídriques d’un territori, s’utilitza l’anomenat any pluviomètric o any hidrològic, que correspon al període comprès entre l’inici de la tardor d’un any i el final de l’època estival de l’any següent. L’any pluviomètric 2010-2011, comprès entre l’1 de setembre de 2010 i el 31 d’agost de 2011, es pot qualificar de normal o plujós a la meitat est de Catalunya i sec a bona part de la meitat oest. Tot i aquest comportament general, s’observen algunes excepcions. D’una banda, tot i trobar-se a la meitat oest del país, ha estat un any plujós al massís del Port i en alguns punts del Montsec de Rúbies i de l’extrem nord del Pallars Sobirà. De l’altra, l’any pluviomètric 2010-2011 ha estat lleugerament sec en alguns sectors de la meitat oriental del país, com ara a la Cerdanya i en alguns punts del pla de Bages i del Pla de l’Estany. 

Els màxims més destacats de precipitació acumulada respecte la mitjana climàtica (més del 130%) s’han assolit a cavall de les comarques del Ripollès, la Garrotxa i l’extrem nord d’Osona, així com en alguns punts del Barcelonès i del massís del Port. A l’altre extrem, els dèficits pluviomètrics més destacats (la precipitació acumulada no ha assolit el 70% de la mitjana climàtica) s’han situat a les zones baixes de la Cerdanya i de la Conca de Tremp, així com en alguns punts del Segrià i del Montsant.

Dades extretes del Servei Meteorològic de Catalunya

UN EPISODI EXTRAORDINÀRIAMENT SEC, MALGRAT UN ANY PLUVIOMETRICAMENT HUMIT A MANLLEU

El final de l’estiu i els començaments de la tardor en canvi han estat d’una sequera extrema. El fet és més xocant venint de un estiu que fins el més de juliol inclòs ha estat més fresc del normal i alhora molt humit, i és que som en un país de contrastos. El clima mediterrani té aquestes sortides.  També hem de destacar alguna de les temperatures màximes assolides a començaments d’octubre que amb 29,3º enregistrats el dia 3 ha estat la més alta dels darrer anys.
 Aquest fet ha provocat que tinguem una temperatura de l’aigua del mar molt per sobre de la normal a les capes més superficials el que provoca una més gran evoparació, ho podem veure gràficament en la següent taula de les dades preses per el SMC  a l’Estartit el dia 3 d’octubre

Fondària (en metres)
ºC
ºC (mitjanes entre 1973 i 2002)
0,5
21,9
(19,6)
5
21,8
(19,5)
20
21,8
(19,0)
35
19,9
(18,3)
50
15,3
(17,3)
65
14,3
(15,74)
80
14,2
(14,5)




LA TEMUDA “GOTA FREDA”

Normalment a la primera meitat de la tardor es produeixen pluges i tempestes d’extraordinària violència principalment  a la zona mediterrània.  El responsable d’aquest fenomen no és mes que l’anomenada popularment “gota freda” .  Tècnicament els especialistes l’anomenen DANA ( Depressió Aïllada de Nivells Alts). Però no sempre aquestes depressions ens porten pluges torrencials, per que es produeixi aquest fet aquí, han de concórrer tres condicions:

1.    La DANA damunt la vertical de Catalunya
2.    Aigua del mar “calenta” (per sobre del que és normal)
3.    Vent de llevant en superfície

En un any com aquest en que l’aigua del mar com hem vist està més calenta del normal,  fa que hàgim d’estar més alerta de les situacions de llevant que es solen donar a la tardor, ja que potencialment són perilloses, ja que les DANA solen ser de radi força reduït i es poden reforçar molt si coincideix amb aquesta situació l’arribada d’un front fred.  Força vegades s’han presentat situacions d’aquestes venint d’un període força sec, tot i que es tractat només d’un fet estadístic.

PREVISIONS  PEL PROPER HIVERN

Segons el conegut climatòleg Sergei Rodionov, Europa sembla que ha d’esperar un hivern anormalment fred. El  desembre serà probablement el mes més fred de la temporada (en termes d'anomalies de la temperatura). Al gener i febrer les temperatures seran una mica més a prop de la mitjana de 1971-2000, i en alguns llocs concrets quedar-se en els seus valors mitjans

El proper hivern es preveu que serà fred donada a la fase negativa de l'Oscil·lació de l'Atlàntic Nord (NAO). Les carreres llargues dels valors negatius de la NAO són ​​més típiques de 1950 i 1960, quan van coincidir els hiverns més freds a Europa, que en dècades més recents.  L'índex NAO s'espera que es mantingui negatiu durant l'hivern, com ho suggereix l'actual temperatura superficial del mar (SST), patró d'anomalia a l'Atlàntic Nord. A més, l'activitat solar segueix sent baixa, el que en el passat s'associa més freqüentment amb la negativa NAO.

El bloqueig de Groenlàndia (anticicló) . Un altra factor que cal tenir en compte és un fort desenvolupament de la Nena al Pacífic equatorial. L'efecte de la Nena en els hiverns europeus és diferent per a novembre i desembre i els període gener-març. Al novembre i desembre, els episodis de la Nena estan associats amb anomalies positives de la pressió del nivell del mar a la zona compresa entre Groenlàndia i l'oest d'Europa. Aquest centre d'alta pressió bloqueja el flux càlid de l'oest de l'Atlàntic Nord i les temperatures per tant baixen a Europa. Més tard però, la circulació atmosfèrica tendeix a ser més zonal, de manera que l'aire més calent de l'Atlàntic arriba cap a Europa i redueix la freqüència dels brots d'aire fred des del nord. El proper hivern, però, fins i tot en les anomalies de temperatura de gener-febrer poden seguir sent negatives en gran part d'Europa, excepte, probablement, part de la regió mediterrània i el nord d’Escandinàvia
Aquesta possibilitat de un hivern més fred a Europa també és suggerit per la NOAA / SFC i els models de la NASA . No obstant això, l'Oficina Meteorològica del Regne Unit, l'IRI i ECPC prediuen un hivern lleugerament més càlid que el normal


Pep Sanglas - Meteomanlleu

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada