El fet
meteorològic que sens cap mena de dubte ha tingut més ressò aquest any a les
nostres contrades ha estat la tempesta del dia 4 d’octubre. El resultat del pas
del curt però extremadament violent fenomen el vam veure i viure en directe:
arbres trencats, arrencats de soca-rel, teulades malmeses nombroses avaries en
la xarxa elèctrica , danys a persianes i tendals , en vehicles ... i una llarga
llista de coses que hi podríem afegir.
Molts deien que
era una tempesta mai vista a Manlleu i que es tractava de un fenomen estrany.
Tenien raó, un cop analitzades les dades de seguida vam veure que es tractava
d’un esclafit que va afectar pricipalment la zona entre Sant Hipòlit i Manlleu.
Però què és un
esclafit i com es forma ?
En no ser molt
comú no té traducció en alguns idiomes –per exemple en castellà-. En anglès
n’anomenen DOWN BURST o MICROBURST depenent de la seva dimensió .
Es tracta de una
mena de antítesi del tornado (o bufarut) ja que en aquest el vent gira
circularment cap al seu centre, mentre que en el cas de l’esclafit es tracta de
una caiguda sobtada i violenta de l’aire fred de les capes altes de una
tempesta que en tocar al terra s’escampa amb molta virulència (les imatges
adjuntes ho fan força entenedor). Seria ideal en aquests casos tenir la immensa sort
de comptar amb una estació meteorològica situada en una zona oberta i que
l’esclafit passés exactament per aquell lloc per poder mesurar fefaentment el
vent.
En aquest casos
les dades del vent recollides als
observatoris no solen ser gaire representatives del que es dóna a diferents
llocs del poble. La prova evident la tenim que en llocs molt propers es van
donar danys severs o no, en algun cas
depenent fins i tot de la banda del carrer.
El motiu de la
irregularitat del vent no és cap més que l’encanalament del mateix en passar
per el casc urbà (en els carrers més tancats i segons la seva orientació, el
vent és molt inferior en zones obertes o orientades en la mateixa direcció en
que arriba el cop de vent).
Algunes dades
recollides dades recollides en diferents estacions properes de la xarxa
meteoclimàtic ens donen els següents registres
92 km/h
MeteoManlleu, 106 a l’esquirol, 118 a Roda de Ter, 130 a Sant Vicens de Torelló
i 158 a Sant Hipòlit de Voltregà.
Amb tot podem
concloure que el vent a Manlleu tenint en compte els danys produïts i
comparant-los amb els pobles del voltant podem estimar fefaentment que varem
tenir ratxes de vent superiors als 130
Km/h.
Un que el podríem
definir com un huracà hiper-ràpid per la
seva intensitat i curta durada.
PROLIFERACIÓ DE
AFICIONATS AL TEMPS A LES XARXES SOCIALS
Un fet que ha
agafat molta embranzida els darrers temps ha estat sens cap mena de dubte el
desorbitat augment de afeccionats a la meteorologia a Internet. L’explicació és ben senzilla: les estacions
meteorològiques semi-professionals automàtiques cada vegada són més assequibles
a les butxaques de la gent, i com tots sabem estem en un autèntic “bum “ de les anomenades “xarxes socials”.
Sens dubte això és molt bo per a poder seguir amb més cura que passa amb el
temps a casa nostra, però comporta un gran perill.
Hi ha qui pensa
que un cop ha adquirit una estació automàtica només l’ha de penjar a la paret o
a la teulada i apa ! a enviar dades. No és tant fàcil. En primer lloc hom s’ha d’assessorar
de quina estació es la que li convé (relació qualitat-preu, primant la primera)
i després com i on col·locar-la i testejar-la adequadament.
Amb la facilitat
de obtenir accés als mapes dels diferents models meteorològics, hi ha qui es
creu que ja pot exercir ”d’home del
temps” i s’atreveix a fer prediccions a mig i llarg termini com qui fa un
truita...
Sens dubte que la
predicció és una faceta molt atractiva de la meteorologia, però per a poder fer
prediccions per el gran públic, millor deixar-les a mans dels professionals els
qual disposen de més mitjans, estudis i preparació per a fer aquesta tasca
divulgativa. I tot i així, a voltes s’equivoquen...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada